Vet aquí una vegada, una familia, que en un dia ben calurós d’estiu, van agafar la seva barqueta de fusta i van anar mar endins.
La mare i el fill remaven i el pare i la nena es posaven crema protectora.
A l’hora d’esmorzar, la nena que mirava el blau fosc de l’aigua, li va caure el que li quedava d’entrepà.
Una gavina, molt prima, va percebre el soroll del pa al caure a l’aigua o l’olor al pa mullat,…es va apropar a la barca rápidamente, però va passar de llarg. Els nens espantats, amb quasibé l’esquena tocant el terra van respirar fons, descansats.
Era mitjans de juliol, els pares agafaven vacances i ara si dia rera dia anaven al mar, a passar el mati, prendre el sol, banyar-se en l’aigua salada,…
Al dia següent, la nena va cridar: “ és la gavina d’ahir”. La mare li va dir que totes eren molt iguals. La nena li va dir que no que aquesta tenia la mateixa taca negre i rodona entremig dels ulls, al front.
El germà li llançava troços de pa, xiulant a al gavina, però res, aquesta s’apropava però mai arribava a donar amb el troç de pa.
El tercer dia, la gavina de la taca no estava sola, hi havien altres dues prulant al seu voltant.
En quant van començar a llantar troços de Peix que el pare preparava per a al seva pesca, les altres dues gavines rápidamente es menjaven els troços, sense problemas.
La mare va pensar que la Taca , així li deien la familia, tenia mala vista.
Dies després la nena al pujar a la barca, se li van caure les ulleres, la gorra i una tovallola.
Ho van perdre tot ecxepte la tovallola que va trigar en enfonsar-se i el pare la va poder agafar.
Un cop ja endins, va arribar la Taca prop de la barca, com cada dia a mode de salutación.
Tots van dir alhora un AAAAAHHHHHH!! Amb la boca ben oberta.
Sabien que era ella, encara que avui amb les ulleres i la gorra de la nena posades no li veien la taca per la qual la identificaven.
Passada la gran sorpresa de tots, ara si que quan tiraven peixos i gambes, la Taca no en perdia cap de vista i se’ls menjava tots.
Li donaven bocins de menjar però ara també podia pescar peixos amb les seves companyes.
A finals d’estiu La veien ja com uma gavina amiga, i ja estava ben nutrida, gens prima.
La família en acabar l’estiu, van marxar tranquils ja que La Taca no passaria mai més gana.
L’esperaven veure l’estiu vinent.
